Fil: Els automobilistes més distret que ciclistes i vianants?

L'última campanya publicitària del fre, la caritat de seguretat de carretera, ofereix una vista d'usuaris de la Via que és massa simplista que és dur falta la llavor de la lògica que guia noves carretera campanya de conscienciació de fre, que exigeix conductors que s'adhereixen a 20 milles en àrees urbanitzades per millorar la seguretat dels vianants i ciclistes. Això és sentit comú.
Què estic en desacord amb, tanmateix, és la noció excessivament simplista de la campanya que són dolents conductors i altres usuaris de la Via són tots bons. Com alguns de vostès abordades en les seves respostes al blog de James Ruppert sobre ciclistes la setmana passada, coses de la vida mai són bastant tan clar tall com suggereix campanya de fre.
La meva experiència és la següent: així com hi ha conductors de cotxe que mostren consciència carretera pobres, de la mateixa manera hi ciclistes i vianants que mostren exasperant manca de sentit a les nostres carreteres i camins.
El meu viatge diari a prop de Kingston, em desconcerta com molts excursionistes insisteixen en creuar carrers molt transitats a 50 metres dels passos de vianants. En hora punta, als vianants sovint troben encallats entre carrils de trànsit mentre esperen un descans en els cotxes.
D'altra banda, potser són cautelosos d'utilitzar el trànsit-llum-controlat Travessies oficials, perquè alguns ciclistes semblen descaradament desatendre llums vermelles com si només valen per conductors i caminadors.
Un altre membre del personal Autocar em diu que la seva dona-una experiència diària rodalies en bicicleta-consideracions vianants l'atzar com a més d'un perill en el seu viatge de conductors de cotxe.
Per descomptat, automobilistes són els que tenen els objectes pesats, ràpids a la seva disposició, i el nombre d'usuaris de carretera ferits per conducció perillosa cada any supera els pocs incidents ferides causades per l'atzar ciclistes.
No obstant això, jo trobaria més valor en la campanya del fre si s'utilitza la mateixa plataforma per reconèixer la necessitat per a ciclistes i vianants a adoptar el mateix nivell de consciència com està demanant de conductors. En la destil·lació de la campanya per un lema excessivament simplista, em temo riscos fre alienant i condescendent la gent qui ho està intentant orientar.
El fre ha escollit transportar el seu missatge via el medi de billboards a través de London, utilitzant una sèrie de cartells que la caritat descriu tan que gira cap.
Amb la majoria dels llocs cartellera a la capital, situat a prop de grans eixos, jo hauria pensat l'última cosa que vol fer que la caritat és al seu torn els caps dels usuaris de la Via i distreguin del explotació el cotxe, bicicleta o sabates que estan utilitzant com un mode de transport.

The latest advertising campaign from Brake, the road safety charity, offers a view of road users that is too simplistic It's hard to fault the nugget of logic that underpins Brake's new road awareness campaign, which calls for drivers to stick to 20mph in built-up areas to improve the safety of pedestrians and cyclists. That's common sense.
What I do disagree with, however, is the campaign's overly simplistic notion that drivers are bad and other road users are all good. As some of you touched upon in your responses to James Ruppert's blog about cyclists last week, things in life are never quite as clear cut as Brake's campaign is suggesting.
My experience is this: just as there are car drivers who show poor road awareness, similarly there are cyclists and pedestrians who display a maddening lack of sense on our highways and byways.
On my daily commute near Kingston, it baffles me how many walkers insist on crossing busy roads within 50 metres of pedestrian crossings. At rush hour, those pedestrians often find themselves stranded between lanes of traffic as they wait for a break in the oncoming cars.
On the other hand, perhaps they are wary of using the official traffic-light-controlled crossings, because some cyclists seem to brazenly disregard red lights as if they only apply to drivers and walkers.
Another Autocar staff member tells me his wife – an experienced daily commuter on a bicycle – regards random pedestrians as more of a hazard on her journey than car drivers.
Of course, motorists are the ones with the heavy, fast objects at their disposal, and the number of road users injured by dangerous driving each year outweighs the few incidents of injuries caused by random cyclists.
Nevertheless, I would find more worth in Brake's campaign if it used the same platform to acknowledge the need for cyclists and pedestrians to adopt the same level of awareness as it is asking of drivers. In distilling its campaign to a overly simplistic slogan, I fear Brake risks alienating and patronising the people whom it is trying to target.
Brake has chosen to convey its message via the medium of billboards across London, using a series of posters that the charity describes as head-turning.
With most billboard sites in the capital situated close to major thoroughfares, I would have thought the last thing the charity wants to do is turn the heads of road users and distract them from operating the car, bicycle or shoes they're using as a mode of transport.